Carme Pinyana, editora de Publicacions de la Universitat Jaume I, a Natxo Badenes Franch, activista i gestor cultural amb responsabilitat en diverses entitats, entre les quals la Fundació Càtedra Enric Soler i Godes
Benvolgut Natxo,
Em complau adreçar-vos una de les missives personals que des de fa un temps escric, intitulades “Cartes epilogals”, en memòria de les Cartes prologals, de l’impressor Aldo Manuzio. Això significa que esteu en la nòmina de personalitats vinculades a l’editorial acadèmica Publicacions de la Universitat Jaume I d’una manera intensa i perdurable. Sovint les destinatàries dels escrits són autores o autors del catàleg, però també hi he volgut destacar el paper d’altres figures que han intervingut molt positivament en les edicions universitàries.
Una succinta mirada a la vostra trajectòria com a “activista” cultural ens ofereix que vau ser el primer president d’Escola Valenciana sense vincle professional amb el món de la docència, ja que era des dels col·lectius de pares i mares que hi vau accedir. Quan vau assumir aquesta responsabilitat, el 2018, en una entrevista que us feia la periodista Violeta Tena, a El Temps, manifestàveu el vostre interès en la promoció i l’ús de la llengua, com a eix prioritari de l’activitat, amb la clara intenció de deixar el tema fora del debat polític.
El 2021, en declaracions a la periodista Esperança Camps, a Vilaweb, encara com a president d’Escola Valenciana, càrrec que vau exercir fins el 2022, es feia palès el vostre caràcter conciliador i manteníeu l’opinió d’unir esforços: “hem de treballar junts, sense protagonismes. I aquest és el camí que hem encetat amb Acció Cultural i amb la Plataforma per la Llengua.”
La clau de volta de les vostres gestions sempre van associades a eixe tarannà comunicatiu, empàtic i col·laborador, molt poc personalista, que us distingeix. A banda de pertànyer a una genealogia emprenedora en diferents camps socials.
El lligam concret, però, que ens ha mantingut en contacte va ser la col·lecció de llibres “Fundació Càtedra Enric Soler i Godes” i les gestions prèvies i posteriors a l’aparició dels llibres: presentacions, fires, actes… on sempre heu estat disposat a acompanyar i donar suport.
La Fundació es va crear el 1999 com a entitat interinstitucional, formada per l’Ajuntament de Castelló, la Diputació de Castelló i l’UJI, amb l’hereu del mestre, Juan Enrique Soler Patiño, per retre-li homenatge i mantenir viu el seu llegat, i una de les iniciatives primerenques ideades va ser la posada en marxa d’una col·lecció de llibres.
El número 1 de la col·lecció era una antologia de textos del mestre Soler qui, provenint d’un entorn lletrat (la família tenia una impremta i una llibreria al Castelló natal), havia publicat poesia i prosa. El llibre, L’escola i la cultura, encara disponible a la tenda de l’UJI, a través de textos dels investigadors Santiago Cortés i Lluís Meseguer, destacava la personalitat d’Enric Soler i Godes (1903-1993).
Aquell llibre, editat el 2001 amb cura i elegància com la col·lecció sencera, recorre la vida del mestre a través dels seus textos i inicia una sèrie que es reprendria el 2011 amb la publicació Sembra: Quadern Escolar, l’edició facsímil dels vuit primers números de la revista homònima que Soler i Godes va engegar el 1936, com un projecte educatiu innovador basat en la metodologia pedagògica de Freinet.
Alguns dels títols de la col·lecció FCSiG, proposats pel patronat de la Fundació a través vostre, ja sent secretari executiu, s’han centrat en personalitats de rellevància pedagògica i cultural, com ara els mestres Josep Francesc Boix Senmartí, Matilde Escuder, Antoni Porcar Candel, o el mateix Soler i Godes. Altres, indaguen sobre col·lectivitats amb els principis del valencianisme i les “tècniques Freinet”: Mestres de la impremta, Les mestres freinetistes dels anys trenta, o L’Escola Moderna, on l’autor, Alfred Ramos, va voler incloure un índex onomàstic de més de 300 ensenyants, als quals se’l fa, en anomenar-los, una consideració pública per la seua memorable labor. També cal ressenyar l’edició de les contribucions presentades a les Jornades d’Història de l’Educació, L’impacte de les reformes educatives de l’etapa democràtica.
Dos llibres de la col·lecció, a més, han estat distingits amb sengles guardons. D’una banda, la Xarxa Vives va lliurar el Premi Joan Lluís Vives 2020 a l’edició universitària en la categoria de millor llibre de ciències socials, arts i humanitats a La represa del moviment Freinet (1964-1974), d’Alfred Ramos González i Ferran Zurriaga Agustí (1938-2022), dos dels autors més prolífics de la col·lecció.
D’altra banda, Josep Francesc Boix Senmartí. El mestre que estimava la natura i la poesia (1901-1933) d’Òscar Pérez Silvestre va rebre el guardó Alfred Giner Sorolla 2021, dels Premis Maestrat Viu, en tenir en compte el rigor i l’aportació sobre la vida i l’obra d’un mestre valencianista de qui se’n desconeixia la trajectòria.
La col·lecció de llibres editats per Publicacions de la Universitat Jaume I, que impulsa la Fundació Càtedra Enric Soler i Godes, amb la vostra iniciativa al capdavant de la productiva gestió, mostra una qualitat indiscutible i aporta a la societat una sèrie de coneixements imprescindibles, i molt valuosos que contribueixen a la construcció i promoció d’una escola valenciana amb esperit renovador. Eixe és el gran mèrit de la Fundació, que Publicacions de la Universitat Jaume I mira de traslladar i perpetuar fent bons llibres, i en la vostra actitud sempre tan cooperativa ho volem reconèixer molt atentament.
Foto: https://www.eltemps.cat/article/4342/cal-treure-la-llengua-del-debat-politic
Temps de lectura: 4 minuts
