Idees per als desesperats

Per Carme Pinyana Última actualització 30 maig, 2021 86

Llegir teatre és una afició inaudita que conreen molt poques persones malgrat que resulta molt eficaç avançar per una trama i enllestir-la, sovint, en un centenar de pàgines.

En aquest drama es planteja un tema intrigant i, malgrat tot, no és desconegut. És possible que un escriptor publique una novel·la, on narra una sèrie d’actes que conclouen amb un assassinat, i que algú ho reproduesca tot fil per randa? I que el propi fill de l’autor es comporte conforme un dels personatges de l’obra, fins i tot sabent que el final pot ser luctuós? És casualitat o simplement es tracta de seguir una pauta establerta? És inadequat oferir possibilitats, perquè hi haurà qui voldrà copiar-les? Fa uns anys recomanava l’Organització Mundial de la Salut, respecte de la informació en premsa dels suïcidis: “Cal evitar les descripcions detallades del mètode utilitzat” i, de fet, malgrat que la taxa de suïcidis és altíssima, la premsa no ho recull.

Carles Mallol (Figueres, 1981) és director i dramaturg, amb diverses obres estrenades. Amb aquesta obra potser ens referencia un mite de l’antiguitat, la gènesi dels actes, la predestinació, la responsabilitat d’un creador en l’esdeveniment d’uns determinats fets. O simplement ens recorda que la presentació d’un “modus operandi” pot donar idees als desesperats.