L’any 1953 Joan Fuster, l’assagista valencià més notable de tots els temps, va publicar el poemari Terra en la boca. L’abril de 2023, la poeta Imma Mànyez i Albert ha publicat el seu Terra als ulls. Sense cap tipus de relació entre tots dos, la tria del títol sembla una coincidència feliç i en certa manera commemorativa.
Imma Mànyez, en el seu Terra als ulls, ens presenta en realitat un tríptic: “Ferida” [A totes les persones que de les cendres heu rescatat vida]; “Habitatges” [premiat amb la Flor Natural dels Jocs Florals de la Vila de Paterna, 2020]; i “Crit”. Aquesta darrera part, amb deu peces, s’obri amb el poema que dona títol a tot el llibre.
Cada part d’aquesta plaquette, de 48 pàgines en total, introduïda amb uns versos de Marc Granell i d’Anna Swir, es manté independent i ens parla de qüestions diferents, tot i que hi ha un eix vertebrador, un pal de paller, que sosté tota la seua poètica: un nítid sentiment de valentia, d’honestedad i de sensibilitat, no només amb les pròpies vivències, o més ben dit, dolències, que es concentren a la primera part, “Ferida”, i que inspiren la il·lustració de la coberta, un degotador hospitalari.
A la tercera, “Crit”, ofereix una dosi d’empatia extraordinària amb la resta d’éssers vius, principalment humans, que senten el dolor per diverses causes, del qual en som testimonis a través dels mitjans de comunicació, que sovint ens llancen terra als ulls, i ens causen una pena, i una impotència, indescriptible. Els títols d’alguns poemes que conté són esclaridors: `Víctimes`, `Pols i vergonya`, `Nafra´, `Carn de tanca`, “Feblesa”…
I, entremig d’aquests dues parts, “Habitatges” esdevé un parèntesi, un “goig efímer” (p. 24), una demostració final que “sobre tota sort sura la vida” (p. 32), que en realitat és un resum, una síntesi de les intencions literàries i vitals, plenes d’esperança, de Mànyez. Un lema de la seua poesia.
Com destaca l’escriptora Elvira Cambrils al pròleg de l’obra, Imma Mànyez és “la dona-paraula [que] enlaira l’esperit… per salvar, si més no, la pròpia dignitat.”
Llegir la poesia d’Imma Mànyez és un exercici que fa reflexionar, ple de serenitat en la protesta. Impagable.
Imma Mànyez Albert
És autora de Totes les meues dones (Edicions 96, 2017; guanyador del Certamen de Poesia Marc Granell Vila d’Almussafes). El poema «Terra» ha estat musicat pel cantautor Miquel Gil al seu treball Geometries.
És coautora, amb Maria Montes, del poemari Versos, somnis, barri, dedicat a l’associació de veïnes i veïns del barri de Sant Marcel·lí de València en el 40è aniversari.
Com a divulgadora de la poesia des de l’oralitat, ha participat en nombroses iniciatives i recitals. Des del vessant terapèutic, va desenvolupar un taller de poesia a la sala de psiquiatria juvenil de l’hospital La Fe de València.
Va guanyar el premi de poesia Flor natural dels Jocs Florals 2020 de l’Ajuntament de Paterna, amb un recull titulat «Habitatges».
Imma Mànyez i Albert
Col·lecció 17 En vers lliure
Idioma Català
ISBN 978-84-19149-44-2
Dipòsit legal V-1130-2023
Pàgines 48
Ample 14,5 cm
Alt 21 cm
28-04-2023
Pvp: 7 euros
Imatge de l’article: Ulls, Jaume Muxart
Temps de lectura: 2 minuts
