Carme Pinyana, editora de Publicacions de la Universitat Jaume I, a Wences Rambla Zaragozà (1948-2023), professor de la Universitat Jaume I, de la qual va ser vicerector encarregat d’assumptes de Cultura, artista i crític d’art. In memoriam,
Benvolgut Wences,
La intenció que em va motivar en escriure aquesta col·lecció de “cartes epilogals”, ho he dit diverses vegades, era, a l’estil de l’impressor Aldo Manuzio, adreçar-les a persones que destacaren pel fet d’haver tingut un paper actiu en l’editorial de la Universitat Jaume I, i que foren vives. La menció havia de ser sentida pel destinatari o destinatària de la missiva, entès en el sentit estricte i corporal. Però, amb motiu de l’homenatge que se us retut, a l’any del vostre decés inesperat i tristíssim, em ve de gust dedicar-vos aquest text, modificat per apel·lar-vos, publicat en el llibre-catàleg Wences Rambla. Evocacions de la memòria, coordinat per Rosalía Torrent i Juncal Caballero i editat per Publicacions de la Universitat Jaume I (2024), amb motiu de la inauguració de l’exposició homònima, a la Galeria Octubre, a l’Àgora de l’UJI.
+ + +
Et in Arcadia ego és una pintura del segle xvii de Nicolas Poussin, també coneguda com Les Bergers d’Arcadie (Els pastors de l’Arcàdia), on unes figures masculines amb corones i bastons i una dama són davant d’un sepulcre.
El títol d’aquesta obra al·legòrica, s’interpreta com la indefugible caducitat de la vida, també en els moments i el llocs més idíl·lics. «Ací estic, [soc la mort] fins i tot a l’Arcàdia».
Wences, com a professor, artista, i erudit, éreu un insaciable amant del coneixement, dels llibres i creient confés en el valor de l’edició. Dels trenta-cinc registres que figuren amb el vostre nom a la base de dades de l’ISBN, a Publicacions de la Universitat Jaume I vam tenir l’oportunitat de fer-ne uns quants. A banda de les monografies, destaquem Principales itinerarios artísticos en la plàstica y la arquitectura del siglo XX. Una aproximación a la teoría del arte contemporáneo, vau impulsar juntament amb Rosalía Torrent la col·lecció «Disseny valencià», coeditada amb l’Ajuntament de Castelló, un seguit de títols sobre figures valencianes rellevants en la matèria.
Una de les vostres preocupacions era posar de manifest el valor d’altres artistes, i amb aquest objectiu generós escrivíeu, i publicàveu, sobre ells. Antoni Miró encapçala la relació, que segueixen Jaume Rocamora, Peiró Coronado, Luis Prades, J.M. Doñate, Traver Calzada, Amat Bellés… De fet, i precisament en relació a Antoni Miró, vaig ser destinatària de la generositat que us caracteritzava. L’anècdota s’esdevé en relació a l’exposició “Personatges” de l’artista alcoià que l’UJI va organitzar a l’Espai Menador entre el maig i el juliol de 2018. Imagine que per l’amistat que us unia, vau saber que l’any 2014 Miró havia acceptat de fer-me un retrat de l’estil dels seus personatges i, recorde amb estima com vau insistir perquè el meu rostre s’exhibira entre aquella esplèndida col·lecció personalitats tan destacades. Em vau explicar, després, rient, que una periodista local us va avisar que “una intrusa” s’havia colat en l’exposició. I vam riure els dos.
El tracte com a vicerector sempre va ser proper i respectuós, i com a editora vaig tindre la sensació que apreciàveu el meu treball i consideràveu satisfactoris els resultats de la feina de tot l’equip de Publicacions de la Universitat Jaume I.
L’últim correu electrònic que em vau enviar, i que conserve, va ser del 14 de setembre de 2023, en el qual m’anunciàveu que passaríeu pel despatx a portar material gràfic per a la publicació de Silvia Tena, amb pròleg de Roman de la Calle, i muntatge de coberta de Josep Porcar, que estàvem preparant sobre la vostra trajectòria vital i artística. El llibre, Wences Rambla. Entre el humanismo y el arte ja està acabat i presentat públicament, i Wences, ara viviu a l’Arcadia, feliç entre quadres i llibres.
Temps de lectura: 3 minuts
